Sempre m'han interessat les persones, de carn i os, o els personatges, de ficció, que tenen un desig que acabant complint. Són protagonistes de novel·les de Jack London, caçadors al Gran Nord, seguidors de mítiques balenes, embarcats en vaixells que tenen la seva base al port de Nantucket. Dins d'aquest mon de desitjos realitzats, el senyor Pere Pérez somiava, mentre es dedicava al negoci del llibre, en obrir un restaurant. No en donar bé de menjar als amics, a casa seva, sinó disposar d'una cuina industrial, i d'un grup de taules, per unes trenta persones, on oferiria els plats que li havien quedat en la memòria del gust. Era una idea, polida al llarg de molts anys en els que el temps de lleure el dedicava a assistir a cursos de cuina per a professionals, entre d'altres, el que fa la Mey Hofman a la seva escola.

La concreció del projecte es va materialitzar a la cocteleria de la Maria Dolors Boadas i queda reflectida en el nom del restaurant, La Pinya de Plata, mític establiment de l'Havana, que va ser propietat del fundador de la famosa cocteleria del carrer Tallers. Tenint clar la carta i el concepte, Pere Pérez i la seva dona van obrir, ara fa tres anys, un cuidat restaurant en el que, pràcticament, es cuina al moment per uns comensals que no han perdut el nord dels gustos clàssics, els sabors de l'anomenada cuina de mercat, de temporada. Dins d'aquest ordre gastronòmic, al cuiner no li molesta especificar que la coca de sardines, molt ben feta, calenta, i amb el seu sofregit, te una inspiració directa amb la de Mey Hofman, o que l'originalitat de les patates braves que ofereix com a tapa, correspon a una idea del Sergi Arola. Probablement la diferència és que, fetes per en Pere, per molt poques persones, aquesta tapa adquireix un toc de cuina tant propera al comensal que recupera, amb part, el primer desig d'en Pere d'obrir un restaurant únicament pels amics.

La carta de La Pinya de Plata és, en resum, una sèrie de plats ben elaborats, exactament aquells que formen part de l'imaginaria gustatiu català, amb el trinxat de la Cerdanya, això sí, amb un ou de Calaf fregit, ben coberts de tòfona fresca, o uns rossinyols, també amb ou, perfumats per una salsa pebrada que ens recorda la proximitat d'aquest establiment del gran monestir de Sant Cugat. Ara, a l'hivern, trobarem garotes gratinades, cors de carxofa amb ceps, coronats per una peça de foie, passat per la paella ben calenta, llobarros i orades, al forn o a la sal grossa, més unes fórmules de bacallà inspirades en la cuina tradicional d'Euskadi, el bacallà club Ranero, amb el seu pil-pil associat, i les kokotxas de lluç, una mesura de la paciència d'un cuiner, perquè aquesta virtut és l'ingredient principal d'un pil-pil. Personal, amb un amaniment signat pel Pere Pérez, el tartar és un plat ideal per els amants d'aquest tipus de preparació. Si la carta el denomina Pinya de Plata, la cua de bou, exquisida, té com a menció:" tal com la fan al Caballo Rojo", el conegut restaurant cordovès.

Una carta de vins i de postres molt ben triada, com si fos per els amics, acaba de definir aquest original restaurant
.
C/ Sant Tomàs 5. Tel: 93 5836528 Sant Cugat del Vallès. S'aconsella reservar. Preu aprox per persona: 60 euros.

Fotos Enrique Marco